acuèlh escrits musica memòria votzes eveniments noveltats

Votzes / Voix

somari / sommaire

➩ contes e autras istòrias
➩ entrevistas / enregistraments


      La modernitat a inventat aquel dacòs, aquela aisina, que te permet de deseparar la persona-que-parla-dins-son-environament-tot del seu son, lo son de la seu votz. Sabèm que las maquinas a abstraccions son generalament de se mesfisar, que tendon mai que mai de nos bresar en mila pèças, a ne saber pas pus qual sèm e a ne perdre lo contraròtle, de çò que sèm ...

Mas per çò que nos concernís, es a dire per nosautris que desiram la vida dins sa totalitat e qu'aquela lenga – l'occitan - la volèm ne far partida, fasèm lo pari qu'aquelas abstraccions ben utilizadas se tornaràn reünir dins mantunas votzes novèlas, parladas per de gents ben vivas, tot entièras e conscientas.

Aital prenem lo risc generо́s de partejar aicí de votzes, votzes del país, votzes occitanas, votzes d'occitan.a.s.

Inspirem nos d'aquel anti-tresaur* e fagam ne lo melhor !

Completem qu'aquela pagina a per volontat de far ausir/penetrar l'anma l'occitan dins sa riquesa tota, tan per la de sos mile parlars que per çò que a de dire. Aital i trobarem fòrça parlars plan locals e “particularitats”, signe per nosautris d'una lenga que viu.

     *me dirètz "de qu'es un "anti-tresaur" ?" Un tresaur qu'es per tòca d'èstre partejat, e un tresaur partejat es pas mai un tresaur pardí !

*

     La modernité a inventé ce truc, cet outil, qui permet de séparer la personne-parlante-dans-son-environnement-complet de son son, le son de sa voix. Nous savons qu'il faut généralement se méfier des machines à abstractions , car elles tendent trop souvent à nous briser en mille pièces, à ne plus savoir qui nous sommes et à en perdre le contrôle, de ce que nous sommes …

Mais pour ce qui nous concerne, nous qui désirons la vie dans sa totalité et dont nous voulons que cette langue – l'occitan – en fasse partie, nous faisons le paris que ces abstractions bien utilisées se réuniront dans maintes voix nouvelles, parlées par des gents biens vivants, tout entiers e conscients.

Ainsi nos prenons le risque généreux de partager ici des voix, voix du pays, voix occitanes, voix d'occitan.e.s.

Inspirons-nous de cet anti-trésor* et faisons-en le meilleur !

Complétons que cette page a pour volonté de faire entendre/pénétrer l'âme l'occitan dans toute sa richesse, tant pour celle de ses mille parler que pour ce qu'elle a à dire. Ainsi nous y trouverons beaucoup de parler locaux et de “particularités”, signes pour nous d'une langue bien vivante.

     *Vous me direz « mais qu'est-ce qu'un « anti-trésor ? » Un trésor qui a pour but d'être partagé, et un trésor partagé n'est plus un trésor pardi !

01/23


apèl a collaboration : se volètz ajudar a faire des sos-títols per las vidèos çai-jos, mandatz un mèl a occitaniapirata@proton.me


contes e autras istòrias

"Pierronet de la Rancareda", contes de Cevenas per André Vignon

     Aimé Vignon, filh de minaires de la Grand Comba pròcha Alès e descendent de paisans uganauds de Vialars exercèt lo mestièr d’institutor a Gajan. Ni per èstre professor de francés, li agradava « lo cevenòl » que fasiá sonar dins sas velhadas amb de contes populars coma aqueste.

Ambe sostítols en òc

☞ telecargar (mp3)

"Padena" / Robèrt Martí

Robèrt Martí, nascut a-z-Albí en 1944 de familha roergassa commencèt de contar d’istoeras per faire pacientar las practicas del restaurant que teniá a Puilaurenç dins las annadas 80, puèi vengèt fòrça connegut per sos escetchs scenics amb son personatge Padena.

veire mai : ➩ PADENA, Istòrias Pebradas (1983) [òc]


Andrieu Lagarda / Revolum

Avèm aicí dos contes tradicionals meses en scena per Andrieu Lagarda e lo label Revolum e enregistrats a mantunas votzes amb accompanhament musical per una escota sus disque de granda qualitat

ne veire mai : ➩ Bufòla e lo Lop Blanc / Las Tres Messas Bassas (Revolum / Andrieu Lagarda 1977) [òc]